Com atraure mecenes a la teva pàgina a l’Aixeta

Obres una pàgina a l’Aixeta. Has escrit a la Portada una presentació molt potent sobre tot el que hi oferiràs, has escrit a la secció d'Info una descripció sobre la teva trajectòria creativa, has triat unes fotos que evoquen tota la teva creativitat i, el més difícil de tot: has pensat en unes recompenses molt atractives a canvi de pocs diners dels potencials subscriptors. 

I llavors publiques alguna cosa, una cançó, un escrit, una imatge, el que sigui. I esperes una mica, i no obtens cap resposta. I potser hi publiques alguna cosa més. I esperes una mica més. I passen un parell de dies, i potser t’arriba un primer mecenes, o no, i genial, però tampoc centenars, i tot sembla molt lent. I comences a pensar que potser no funciona, això, o que només funciona si tens milions de seguidors, o que només funciona a Patreon, o vés a saber. 

Però el problema no són els seguidors ni les poques diferències entre l’Aixeta i la seva competència americana. Hem estat analitzant totes les pàgines i campanyes que s’han fet a l’Aixeta, de manera que et podem explicar què és el que funciona millor per atraure mecenes. Aquí parlarem de l’ús de les xarxes socials i d’alguns exemples, però recorda que qualsevol canal amb el que et comuniquis amb el teu entorn és important per assolir bons resultats (els canals de missatgeria instantània, newsletters, correus electrònics, el teu blog, el teu lloc web, les teves intervencions públiques, les entrevistes o aparicions a mitjans de comunicació…).

En aquest sentit, et volem explicar el cas de l’escriptor Joan López Rovira, alias @PolSedierta (a Twitter i Instagram) i com ha utilitzat les xarxes socials per aconseguir-ho. La seva pàgina a l’Aixeta es diu Valruspines Edicions. Té uns dos mil seguidors a Twitter i menys de 500 a Instagram. 

En Joan tenia una pàgina a Patreon quan va sentir a parlar de l’Aixeta i, preferint una plataforma local, va decidir fer el canvi de bon principi, obrint la seva pàgina al gener del 2019. S’entén que els primers 12 mecenes a l’Aixeta van venir de la seva pàgina a Patreon, que va tancar un cop havia fet el trànsit cap a l'Aixeta. Després de la primera onada, majoritàriament de lectors que ja eren coneguts per l'autor, va anar agafant algun mecenes més durant els mesos següents: un mecenes més a l’abril, al juny i al desembre del 2019, i un més al gener del 2020.

Al març, l'Aixeta va anunciar les #BequesALaCreació. Com sabeu, són dues beques, una de 500 i una de 300€, que donem a dos creadors que compleixin uns requisits molt específics: tenir una pàgina en funcionament durant com a mínim dos mesos, tenir un mínim de 20 publicacions i haver atret com a mínim a 50 mecenes. Els requisits eren dissenyats per ajudar creadors amb pàgines actives.

En Joan va veure la iniciativa i va decidir començar una campanya per atraure aquests 50 mecenes. N’hi faltaven 35. Va fer un primer tuit demanant subscriptors el 4 de març, poc després que anunciéssim les beques:

Fixa’t que incorpora dos elements importants en aquest primer tuit: explica l’objectiu (35 mecenes abans del 31 de maig) citant l’Aixeta i demana la subscripció (“Us animeu?”). I afegeix un enllaç a la seva pàgina. Però no va tenir gaire ressò. Dos retuits, i ningú es va fer mecenes aquell dia. Deu dies més tard, ho prova de nou. I no sabem si és perquè ho troba la persona adequada o què, però aquesta vegada sí que té èxit, i una persona s’apunta a ser mecenes seu.

Fixa’t que aquesta vegada són dos tuits explicant molt més com funciona l’Aixeta i com funciona el sistema de micromecenatge continu, donant les gràcies, i per últim, de nou, posant l’enllaç a la pàgina. No ho prova de nou fins dues setmanes més tard, el dia 29 de març. 

I de nou, respon un nou mecenes: el dia 29 mateix. El dia 30 de març, en Joan penja un conte i el publica a Twitter/X tres cops, sense demanar subscripcions. I no creiem que sigui una casualitat que no s’hi subscriu ningú. Aquí veiem la importància de demanar l’acció de subscriure’s directament. Només si dius a la gent què vols, i per quin motiu, obtens la resposta desitjada.

Els dies 2 i 6 d’abril parla una altra vegada directament sobre l’Aixeta i demana subscripcions. Però és el dia 7 que fa tot un fil. Explica tota la història: que escriu, que té un objectiu clar, que necessita que la gent s’hi subscrigui, com funcionen les subscripcions, i també hi afegeix alguns agraïments. 

El dia 8 d’abril hi torna. I comença a provar coses diferents. Dóna les gràcies als nous mecenes. En aquest sentit, també és molt interessant si els nous mecenes anuncien públicament que se n’han fet, per l’efecte crida. En el seu cas, posa tot el contingut de la seva pàgina en obert perquè la gent pugui fer un tast de la seva obra. Comença a fer mini-objectius cada dia —aviam si arribem als 25 mecenes avui, només en falten 3— per tenir l’objectiu més a prop. També combina les demandes de subscripcions amb publicacions noves de contingut.

I ara sí que comença a funcionar. El dia 7 té un nou mecenes, el dia 8, se n’hi apunten dos. Els dies 9, 10 i 11, dos mecenes més cada dia. Entre el 12 i el 16, sis més. I mentrestant, a la xarxa social Twitter/X, continua fent tuits, cada dia, a vegades dos cops, donant les gràcies, saludant als nous mecenes, i penjant nous continguts. Cap d’aquestes coses funciona bé per si soles, però combinades, són molt potents.

Hi va haver alguns dies que també va penjar tuits graciosos amb gifs animats per tenir una mica de varietat:

I així successivament fins que va arribar als 50 mecenes per poder optar a les beques. Que, per cert, no la va guanyar. Però es va quedar amb els 50 mecenes, amb tot el que li aporten cada mes, tant a nivell econòmic com a nivell de suport anímic i de saber que algú està llegint el que escriu.

El missatge queda claríssim. No cal tenir molts seguidors, ni ser molt famós, cal promoció persistent i regular, positiva, cridant a l’acció (#FesTeMecenes!), amb objectius clars, agraïments i bon rotllo. I si tens molts seguidors i ets conegut et serà encara més fàcil, però continua sent absolutament VITAL no només fer conèixer la teva pàgina sinó sobretot animar el teu entorn i demanar que la gent s’hi subscrigui. Tot plegat depèn de tu, de la teva constància i de com t’expliquis. De fet, és el mateix que hauràs hagut de fer amb una campanya a Verkami: cal fer una campanya regular i cal demanar a la gent de subscriure-s’hi. Sigues constant, original i fes crida. I la gent de mica en mica s’hi apuntarà. Sort i encerts!

Ah, i un apunt final. Una vegada assolits els 50 mecenes, en Joan va deixar de demanar nous mecenes a Twitter, i com pots imaginar del que us hem explicat aquí, de moment no n’ha tingut cap de nou. (Tampoc cap s’ha donat de baixa, és a dir que són tots mecenes guanyats!). Amb permís d’en Joan, et compartim l’escrit que va escriure als seus mecenes una vegada s’havia acabat la campanya.