Sembla que el teu navegador té el JavaScript inhabilitat. És possible que algunes funcionalitats no funcionin correctament.
Atenció:
El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis
Chrome
,
Firefox
o
Internet Explorer Edge
.
Inici
Com funciona?
Explora
Aixeta
CA
Català
Castellano
English
Inicia sessió
Explora
conte
Panell d'explorar
Categories
fada
Podcasts
Instrumental
Punk
Punk rock
Pop
Folk
Sardana
Techno
Zumba
Cultura popular
Sardanes
Programari lliure
pigments
llibres
Jocs
Preservació
Codi obert
Tota la resta
Tecnologia
Cistellers
Energia
Altres
Ecologia
Instruccions
Periodisme
Jardineria
Entorn i paisatge
Salut
Mobles i decoració
Sostenibilitat
Educació
Menjar
Artesania
Tèxtil
Activisme
Productors locals
Voluntariat
Literatura
Investigació
Periodisme
Comunitat
Infantil
Ciència
Arts visuals
Divulgació
Escriptura
Assaig
Gegants
Novel·la
Titelles
Poesia
Performances
Circ
Espectacles
Àudio i vídeo
Ràdio
Teatre
Animació
Dança
Bastoners
Arts performatives
terres
Castells
Cinema
Heavy-metal
Sèries
Il·lustració
Documentals
Guitarra
Tradicional
Esculptura
Pintura
Popular
Fotografia
Música
Heavy
Còmic
launch
Disseny
Electrònica
platform
Acompanyament
llançament
plataforma
bugs
help
Mim
ajut
pintura
color
porta
Tertúlia
cienciaficcio
fantasia
terrypratchett
ajuda
ayuda
douglasadams
Llibertat d'expressió
humot
ceramica
enquadernació
realitat virtual
ciència ficció
ice skating
ignorant
Family
digital
realitat virtual
Dansa
Cultura
Música clàssica
Música coral
Realitat Virtual
Viquipèdia
Wikipedia
Alex Hinojo
Internet lliure
podcast
digital
Entreteniment
multidisciplinar
David Caño
art
Arts Escèniques
música
Direcció
artista
art
Violí
art conceptual
Pedagogia
cartells
logotips
imatges polítiques
art contemporani
ceràmica
Documental
text
negorith
poesia visual
impressió 3D
galliner
chicken tractor
gallines
republica
rendir-se
Religió
Ovidi4
política
Art
Aquarel·la
Narrativa
Relats
Hola Món
Benvinguda
Intro
fotos
revistes
presos politics
presos
exili
estufa
Ingerència
presentació
zombies
català
llibre
música
piano
Leonard Cohen
Gospel
rock
Cantautor
en català
Gospel
Pop-Rock
política
filosofia
entrevistes
dibuix
dibujos
dibuix
Poesia Catalana
Revistes
Relat
SciFi
poetes catalans
contes
libros
books
catalunya
Artesania
Biodiversitat
Biodiveristat
Conservació
Natura
boira
Voltors
terror
Barcelona
El naixement dels morts
esport
artesania
Novetats
Tallers
Fanzines
pintura
policromia
Machine Learning
Nvidea
Nvidia
Ray Tracing
recompenses
obra
originals
reserca
impressió 3D
videojocs
ARTS PLÀSTIQUES
interdisciplinari
actor
amater
medieval
color
romanesque
Galeria art
artistes
multimedia
mp3
dron
Open Source
Tech
rural
futur
acords
reportatges
premsa
taverna
Gran format
BuzzFeed
esdeveniments
sensesostres
Català
mod
creació mural
arquitectura
donar
procés mural
referent
pintor
art contemporani
street art
art
natura
art de carrer
renart
bn
graffiti
girona
jo
tu
art
renart
street art
POBRE
mural
foto
photo
butlletí
feina
photo
encàrrecs
cooperativa
Gastronomia
Alimentació
romànic
havaneres
Amy Winehouse
lletra
Black Sabbath
News
Podcàsting
Crítica
Mitjans online
catalunya
fotografia
Natura a casa
fotografia
Ocells
Pardalejant
paisatges
economia social
cooperativisme
romànic
llibertat
música cinema
composició
ciència ficció
Back to Black
música eclèctica
habitatge
pobres
Abstracció
Circ
universitari
modelat
Arte téxtil
Hilos
AL
Artesanía
Cal·ligrafia
virtual
3D
Apple
l'aixeta
Canon
Instagram
ràdio
Arte visual
solidaritat
RAC1
il·lustració infantil
escultura
escultor
figuratiu
Història
Història Antiga
projectes solidaris
Ibers
dansa solidària
Arte téxtil
Naturaleza
Hort urbà
Color
Naturaleza
Pintura acrílica
Hilos
Objetos
Artes visuales
Cuadros
Teatre-Dansa
Teatre Musical
il·luminació
Cançó d'autor
Dansa de la vida
disseny gràfic
portafoli
grafisme
arts gràfiques
Exposició
Escultures de llum
Composició
Onavo
gràcies
benvinguda
Pintura
bechpic
bech
Imatge
retrat
bodegó
colors
estudi
cultura
sant feliu
llagostera
sotrac
infografies
contes il·lustrats
Feminismes
MEL
OLI
TURISME ECOLOGIC
oli orgànic
Montsec
oli orgànic
aliments orgànics
aliments orgànics
Contes breus
aquarel·la
il·lustració digital
mares
rap
hiphop
drum&bass
cesk freixas
entrevista
medios de comunicación
mitjans de comunicació
Dona Creadora
dibuixox
Il·lustracions contes
capsetes
Il·lustracions contes
dibuix
Contes breus
Titelles i cançons
Països Catalans
Artes plásticas
Projectes solidaris Dona i Art
Artteràpia
criança
Enquadernació
Facebook
Infants
recerca
Google
Tecnologia
Videojocs
ajut
Arts escèniques
cric
aixeta
aixeta
Arts visuals
Cine
economia social i solidària
llar
art urbà
Teatre
Fotografia
Ecosistema
Sociocultural
humor
Davidmsfoto
Acústica
Writing
Gastronomia
Cançons
Poesia Musicada
Concert
Turisme ecològic
mel pura
aliments orgànics
musica danza contemporanea
Música
música
Música
Moda
moda
Opinió
periodisme
radio
media
activisme
mitjans
dibuixos
il·lustracions
Art Digital
vinyetes
Il·lustració
Lletres
Lletres
Capgrossos
Capgrossos
Arts Decoratives
Deesses
Fauna
muntanya
trencalòs
Entorn i Paisatge
Fotografia
Gå Med Dig
Buidor
Exclusiu
notícies
xocolata
tallers infantils
tallers en familia
activitats familiars
activitats en familia
xocolata
Divertimento
Galerie MAG Arts Gallery ✮ Art space gallery ✮ Galerie d'art à Ceret ✮ Photographie Art Photography ✮ Créations site web ✮ Fine art prints ✮ Imprimerie ✮ Céret
tren
Tarrega
Balaguer
Tornabous
Anglesola
La Fuliola
El Tarros
Arxiu Comarcal
ACUR
exposicio
centre d'art
espai públic
territori
creacio
creació
manifestació
ultradreta
trifachito
ciutadans
PP
VOX
plaça Colón
Madrid
foto
ninots
i·lustració
humorista
actualitat
ferran
Bufavents
Urgell
gegant
conte
somni
malabars
audiovisual
politica
política
presos polítics
vinyeta
caricatures
dibujo
tira
procés
humor gràfic
borrell
PSOE
socialistes
pedro sánchez
pressupostos
congrés
supre
suprem
muro humano
acudit gràfic
1 octubre
iaies
roda de suport
newsletter
Liz Castro
Spotify
Podcàsting
Trump
Jeff Bezos
diabolo
investigacío
Òpera
Participatiu
Moviment
tenerife
lightroom
retoc
miquel
roig
miquel roig
mataró
Ceneta
31416
Políticament incorrecta
funció pública
Ceneta Pi
#ceneta
teatre teatrefamiliar
teatrefamiliar
contenporáneo
contemporáneo
arte plástico
autodeterminació
rockcatalà
ukelele
comu
innovacio
innovació
emprenadors
poscast
besuricata
iker martínez
Guillem Lacoma
formatge
pagesia
comic
nens
familia
Revista
autisme
psicologia
difusió
psicoanalisis
mon autisme
debats republicans
contes breus per adults
barça
piqué
florentino
ACB
futbol
Vampirs
Capítol
Sang
Amazon
New York
Waymo
Google
Apple
ARA
EFE
mitjans de comunicació
entrevistes
notícia
recull de premsa
clipping
diari ARA
diari
hip hop
beats
urban
sampling
production
funcionament
mil paraules
vídeo
nikon
raw
jpeg
ferreras
sexta
Un Mar Degota
Haikus
webserie
serie
series
carlinos
comedia
humor
original
original
comedia
#referendum
#llibertat
#catalunya
quim torra
felip VI
MWC 2019
mobile
congrés
fira
mitjas
ferran martín
gargots
il·lustració
realita
soraya
soraya
judicifarsa
tribunal
procésd
justiícia
rajoy
Llibres
Escriptor
subscripcions
canvi
gràfic
cesk
freixas
ixeta
aixeta
fotografía
arte contemporáneo
creador
deriva
arte
arte visual
Islas Canarias
Dibujo
Arte contemporáneo
Artista
Creador
Arte
gràcies
abstract
abstract
arte
abstracto
Airpods
Samsung
Huawei
#missatgeria
Twitch
YouTube
Stream
Directes
hazte oir
feminazi
dones
drets
odi
feminisme
trampa
judici procés
Millo
fairy
Star Wars
StarWars
LlenguaCatalana
StarWars
llengua catalana
Star Wars
prime
vlog
stream
directe
vídeo
comunicació
reivindicació
podcast
reivindicació
podcast
feminismo
mujeres
cultura
historia
WebAuthn
Airpods
Tesla Model X
Tesla Model Y
Resident Evil
8M
8 març
vaga feminista
soli
open arms
refugees
refugiats
mediterrània
rescat
ONG
vinyeta
lectures
Correfocs
tradicions
ateneuisme
internet
aniversari
Art
dibuix
pintura
cal.ligrafia
escultura
arts plàstiques
creació
traços
Poesia cantada
Poesia cantada
cesk
esc
freixas
alegria
per què vaig escriure
ciudadanos
viñeta
ciutadans
tupinada
Jam session
Foursquare
Elisabeth Warren
Física quàntica
Schrödinger
brexit
theresa may
vinyeta
humor
idees
Física Quàntica
Gris
jurassic park
vídeo
cesk freixas
què és
micromecenatge continu
espai digital
Sintèrpret
Sintèrpret
autodeterminació
vinyeta
humor gràfic
cats
life
thisislifetoo
elvis
bolígraf
civisme
vinyeta
ferran martín
humor gràfic
#art #dibuix #simbol #figuratiu #concepte #abstracte #dibuix #linea #color #figura #bitxo
songwriter
singer
Cantant
Escriptor
democràcia
llaç groc
dart vader
dia pare
regal
bandera
òmnium
benvinguda
mecenes
celebració
Eròtic
Fantàstic
Maduixeta
Tuitort
FAcebook
Facebook
Android
Seguretat
equipo A
coral
Resum
Tot plegat
Anuncis
Spam
Misteri
Lectura
ciènica-ficció
Le Tapiriste
Viatges en el temps
Loteria
micromecenatge
ntinu
aixeta
cesk
freixas
cesc
freixes
puigdemont
alemanya
botifarra
entintat
autocrítica social
Apple Arcade
Apple News+. Apple Card
Apple TV+
Ciutat
Ciutat imaginaria
Diari grafic
referèndum
1-O
vinyeta
humor
ideas
recompensas
mecenas
tablet
Esguard
clipping
premsa
prensa
tablet
revista
digital
Paper Maixé
Ninos personalitzats
Regals
Manualitats
Sant Jordi
Diada
Llibres Artesans
Hiperbreus
Microcontes
batman
poster
vot
eleccions
campanya
estranger
vaixell
littletoon
versions
adaptacions
duet
musicaencatala
verisons
Article 13
AirPower
Copyright
Gmail
ilustración
Cómic
laura borràs
terratrèmol
filferro
monstre
biografia
hollywood
Bizarro
internacional
ametlles
MEL ORGANICA
MEL ORGANICA
OLI D'OLIVA PUR
còmic
còmics
TV
Ferran Cerdans
vulneraciodrets
literatura crítica
vulneració drets infants
crítica a la funció pública
dgaia
queixa
Cabres
Autoconsum elèctri
Autoconsum elèctric
Edge
Navegadors
Chromium
indiana jones
forta negre
forat negre
wikileaks
asange
assange
regne unit
londres
English
Journalism
FreeThinking
NonPartisan
Desarrollo personal
Life Hacking
Castellano
Faió
batalla de l'Ebre
guerra civil
recreació
brigadistes
No ficció
TOC
Salut Mental
Diversitat
webcòmic
interview
terrorism
spain
entrevista
televisió
recull de premsa
recull de premsa
mitjà
socialMedia
angles
Anglès
curtmetratge
Alzeheimer
independent
Accidents aeris
Boeing 737 MAX
Toni Gimeno
educació
pegagogia
infantil
familiar
Print&Play
Cartes
Per la canalla
olis
contes infantils
album il·lustrat
expressionisme
àlbum il·lustrat
literatura infantil
illustration
Illustrations
Belles Arts
#ForaDeNorma
Concurs Literari
Educació
Lletres
Primavera
coripe
festes
juvenil
Concurs
Resultats
Sorteig
28A
debat
campanya
Samsung Galaxy Fold
Apple
Instagram
Qualcomm
sandro rosell
lamela
justícia
presó
joc de trons
fotografia
Irlanda
comunitat
CUP
Tribunal Suprem
david fernàndez
sandàlia
venia
Llucifer
Lliure Albir
català
catalana
rosselló
capcir
catalunya
nord
llengua
lingüística
filologia
els angles
ca`pcir
els angles
capcir
català
llengua
catalunya
nord
capcir
angles
català
catalunya
nord
llengua
capcir
català
llengua
catalunya
nord
esposolla
font-rabiosa
art
Viatges
fotografia
viatges
natura
paissatge
nit
llum
color
aventura
control parental
streaming
televisió
treball
1 maig
albert rivera
pablo casado
pp
ciudadanos
memoria historicq
moleskine
Catalan Networks
cata
catalunya
nord
lingui
manuscrits
Revista d'autor
esbos
noia
Facebook
criptomoneda
Microsoft
Linux
nanoconte
lletres
literatura
lletres
mujeres
literatura
col·leccionable
Artesania
Films
Cinef´
Cinèfils
terres de l'Ebre
Baix Ebre
Eròtica
literatura
lletres
contes
poesia
nanocontes
llibres
menstruació animació documental
menstruació
periodshaming
periodmatters
concienciació
#crecimientopersonal
autoconocimiento
colònia
guardiola
premier
esports
manchester
EEUU
targaryen
#moleskine
#timelapse
Google I/O 2019
Google Pixel 3a
Google Stadia
Google Nest Hub Max
senat
iceta
PSC
ferran martín
tutorial
Verkami
Red Pèrill
La Clau
mòbil
smartphone
#littletoon
#webcomic
#còmic
comic en català
salsa
canción de autor
son cubano
bossa nova
clases de baile
funk
salsa cubana
Google
Huawei
Estats Units
Xina
Trump
congreso
diputats
oposició
Histories
TEA
asperger
Molts granets de sorra
Muchos pequeños granos de arena
Many Grains of Sand
Cs
ciutadans
ciudadanos
municipi
eleccions
PSOE
ciudadanos
podemos
Netflix
Disney+
Ramsomware
Ransomware
barcelona
ada colau
manuel valls
philosophy
activismo
Res a Perdre
Sense Retorn
Prefiú
En obert
Exclusiu mecenes
humor
vengadores
timelapse
CAPSiDE
Josep Ruano
NTT
WWDC19
Riutort
català
capcir
catalunya
nord
1936
azaña
nazisme
normandia
podcast
feminisme
ingeniera
inventora
Dansa
Sala d'assaig
blog
viatges
events
vlog en catala
humor
trifachisto
ultradreta
russia
moscou
vlog
youtube
humor
salo del manga
barcelona
cosplay
menjar japonés
menjar japonès
vlog
humor
rússia
Moscou
vlog
humor
viatge
youtube
En marxa
Capítol 3 En Boris va posar la mà sobre l’espatlla de la seva cap perquè abaixés la pistola. Va deixar els auriculars sobre el taulell. —Què he fet malament
Boris? —va demanar la Nàdia. —Primer de tot
relaxat. El teu to deixa clar que t’enutja que et faci indicacions. —No. —Nàdia
ets la cap del meu clan i tens tot el meu respecte però si no ets capaç d’acceptar crítiques no tenim res més a fer aquí. La Nàdia va esbufegar. —No
de debò. Ni tens necessitat d’aprendre
ni jo obligació d’ensenyar-te. —Podria ordenar-t’ho. —Jo podria complir les teves ordres i prou. Repetir sense canvis les meves instruccions i esperar que tu sola aprenguis. Nàdia
per no dir nul·les oportunitats per posar allò que aprenguis en aplicació. —Vaig salvar-te la vida
ets la cap del clan
tindràs poques
en una situació de foc real. —I si et vas veure en aquella situació
Boris
va ser perquè les darreres accions i ordres de qui manava llavors no van ser les més adequades. —Però... —Nàdia
et seré ben sincer. He tingut grans mestres
aquí i ara
tan en arts de guerra com en coneixements i tots coincideixen en una cosa: Un alumne sense humilitat suficient per reconèixer la seva ignorància és incapaç d’aprendre. Ja t’he dit que tu ets la meva cap i et respecto però
el teu objectiu ha estat fer diana al cap en el segon tret. I això ha fet que alguns dels teus primers trets
errin el seu blanc. En Boris va apropar la diana. Hi havia dos forats al front
el qui està en situació de superioritat sóc jo. Estem d’acord? La pista de tir estava buida. La Nàdia havia fet que la Sofia alliberés els horaris per poder rebre la formació tranquil·la. —Estem d’acord. Què he fet malament? —Oblidar quin és el teu objectiu. —Com? —va demanar la Nàdia— Què vols dir? —Repeteix-me quin és el teu objectiu. —Abatre sense cap mena de dubte la persona que m’amenaça. —Correcte. Però des de fa dues rondes
un una mica fora de la silueta del cap
un en mig del pit i dos en el braç esquerra. —D’aquests tres adversaris
dos possiblement t’haguessin pogut disparar i fins i tot
matar. —Però si he foradat dos cranis. —No
Nàdia. Has foradat una diana immòbil de paper que no et retorna el foc. Va prendre la pistola de la Nàdia del taulell
en va treure el carregador i tirant enrere el passador
va fer saltar la bala de la recambra. Va atrapar-la al vol i la va deixar
al costat del carregador. Va posar la pistola a la mà de la noia. Llavors va repetir les mateixes passes amb la seva arma. Va deixar-la a la seva pistolera de sota l’aixella. —Dispara’m
Nàdia. Quan la noia va fallar a aixecar la pistola
amb el projectil apuntant cap al cel
en Boris va desenfundar la seva i va clavar-la al pit de la noia
va fer un soroll com d’un tret i va moure la pistola en direcció al cap
on va repetir el soroll. —Bum
ets morta —va dir mentre guardava la pistola—. Torne-m'hi. Dispara. Aquest cop la noia va aixecar l’arma immediatament però en Boris va moure el cos cap a la dreta i la pistola de la Nàdia va apuntar-li al braç. Va treure la seva i va tornar a repetir la seqüència
un tret al pit i un al cap. En Boris va posar la bala que havia deixat al taulell al carregador i va deixar la seva pistola llesta per disparar. Va comprovar el fiador i va col·locar-la a la pistolera. —El primer tret el fem al centre de massa perquè és un tret relativament fàcil per a un bon tirador
encara que l’adversari estigui en moviment —Va apuntar amb el dit al pit de la noia—. Això aconsegueix dues coses: clavar un tret que té molt números de ser fatal o
en el seu defecte
no passem al segon pas. La Nàdia va mirar-se la diana
pensarosa. —Possiblement
molt
entorpir la capacitat de resposta de l’enemic. Cosa que ens dona temps d’apuntar de nou —Va moure el dit fins a la templa de la noia— i garantir el resultat. —Però això és el que jo he fet. —No Nàdia. Has fet uns primers trets precipitats i sense apuntar gaire i has passat a allò que et semblava realment important; el tret al cap. Si el primer tret no va a on havia d’anar
rebia els seus atacs i va deixar anar un sospir. La prostituta va notar que en Nik estava a punt i va començar a remenar els malucs més ràpid mentre deixava anar petits renills. —Dale papito
satisfet. —¿Cómo esta su hija? —va demanar el rus mentre la noia li acaronava el gland amb el polze— ¿Sigue estudiando? —Le queda un año
finalment
saps? —Com pots pensar que provaria de fer servir una nena morta per guanyar una partida d’escacs? —Perquè et conec
escac. El telèfon del rus va començar a sonar mentre en Joan estudiava el tauler. Va deixar di que sí un parell de cops i va penjar. Va fer un gest amb la mà i l’Alexei
en una trobada per decidir la protecció de la Nàdia. —Piter
Boris
canalla? En Piter va mirar a en Boris amb un somriure sorneguer. —A diferència de tu que només et fas amb les elits
però millor no arriscar. Algunes de les naus industrials dels voltants de l’aeroport eren d’alguna família russa o altre i tampoc volia anar sense el ferro al damunt per si de cas. Encara no s’havia acostumat a la pau precària que havia dut la mort d’en Tikhonov i la desaparició del clan dels Petrov
sóc l’Alexei —va dir el noi mentre obria les portes del vehicle pel grup—. M’envia el senyor Ivanov a recollir-vos. —Da
Vassili —va dir un dels soldats—. I no tenen volant. —Detalls sense importància
enganxava l’aparell al suport al costat del volant. —Et puc indicar el camí
Alexei. Aquest malparit és el meu nebot —va donar un calbot a en Vassili—. Bé
aconseguiré que et comportis com un home. —Algun dia
molt perillós. —Tens raó —va acceptar la noia—. Hi tornem? En Boris va canviar la silueta de paper de la diana i va prémer el botó per allunyar-la. En Nik pensava que els negres eren una raça inferior. N’havia vist el primer amb setze anys en un viatge a Vladivostok i fins a sortir del país no n’havia vist cap més. Les negres eren divines però. Li agradaven totes
des de les noietes africanes esprimatxades amb músculs fibrosos
a les mulatas de cul enorme i rotund. Els seus bordells estaven sempre ven assortits de dones de pell ben fosca
Luisa. Quizás tenga algo para ella cuando se gradue. La mà de la Luisa va prémer amb força el penis d’en Nik degut a l’ensurt. En Nik va posar-li la mà al clatell a la dona i va fer-li una carícia. —Tranquila mujer
movia un peó una casella endavant—. No crec que entrem en conflicte de seguida però millor que en Vassili i els seus vagin prenent la mesura de la ciutat i en coneguin els nostres baluards. —Molt assenyat. Aquest Vassili és qui va entrenar en Bernat fa uns mesos. —El mateix. —Molt bé. Tinc ganes de saber més coses de com va anar l’entrenament. —El trobes a faltar
va apropar-se. —Demà a les sis de la tarda arriba en Vassili. Ve amb sis homes. Prepara transport per tots i ves a recollir-los a l’aeroport. —Sí senyor Ivanov —va dir el soldat mentre tornava a la seva taula. —No creus que la Tikhonova s¡ho pot prendre malament que portis més homes? —Potser sí. Però va ser un Tikhonov qui va fer-nos fora d’aquí el primer cop
un simple soldat
ja sé que està ben entrenada
una de les nostres noies acostumava a treballar per a ells abans d’aconseguir marxar-hi. Ara està de cambrera en un dels nostres restaurants. Sap quins són els costums de llit d’en Grigoriev. —Com és que tens aquesta info
quan estem sols
però un somriure li creixia als llavis. L’avió arribava tard. Hauria d’haver aterrat feia cinquanta minuts. L’Alexei s’havia quedat sense tabac però no volia entrar a la terminal carregant amb la pistola. No tenia perquè passar res si no s’acostava a les portes embarcament
l’Ivan
vinga. —Saps conduir per la dreta
fins i tot
no? —He dit detalls sense importància
kretin —va dir mentre pujava al seient del conductor. Tothom va anar pujant i buscant seient mentre en Vassili buscava una adreça al seu mòbil i un cop trobada
tovarischi? Un cor de da
tenien totes un petit gerro amb flors de plàstic. En Vassili va anar directament a la caixa registradora i va demanar per la Masha. Una dóna amb un davantal tan vermell com les seves galtes i suant va sortir de la cuina. —Vassili —va cridar abraonant-se sobre seu—. Arribes tard. —L’avió no volia aterrar
truquem al vell. En Vassili va treure el seu mòbil i va marcar. Quan li van contestar
va saludar respectuosament abans d’informar que estaven en mig de sopar. —On vol que siguem
en Vassili li va dir que esperaven tres convidats més i que informés la Masha que un d’ells era el senyor Ivanov. —Es nota que fa poc que treballes per l’Ivanov si encara no coneixies aquest lloc. La cançó dels Balcans és el primer negoci que va comprar en Sergei Ivanov quan va venir a conquerir el sud d’Europa. La Masha va aparèixer amb una sopera enorme i va anar servint plats que els soldats van anar passant-se entre ells
Sergei. Si no arribes a aconseguir que s’emborratxés més que tu
més o menys. La seva mare és germana d’una dona amb la que vaig tenir relacions fa molts anys. —Oncle
que els seus enemics tremolin. Hem vingut a per ells. —Ivanov —va cridar tots mentre en Joan notava un calfred baixar-li esquena avall.
haguessis mort un o dos dels tres atacants. Però deixar-ne un de sol amb capacitat de retornar el foc és molt
a quatre potes
Nik. Serà la primera de mi família de tener una carrera. —Eso está muy bien
no todas las mujeres que trabajan para mi son putas. En Nik va anar convertint la carícia en una suau empenta fins que la Luisa va estar en la posició adequada per introduir-li la polla a la boca. Mentre notava la llengua de la dona netejar-li les restes de la correguda va notar com el seu penis tornava a endurir-se. En Sergei va tocar amb un dit un dels seus cavalls. No el va moure de lloc
només el va tocar amb una mà mentre pensava. En Joan se’l mirava amb els ulls mig tancats. Molts cops havien discutit que el joc dels escacs i el pòquer tenien molt en comú. La cara mentre es pensa una jugada diu molt de la mateixa i en Joan buscava pistes en el rostre del seu amic sobre la seva estratègia. —He donat avís a la meva gent a London perquè vingui un petit contingent a donar-nos un cop de mà —va dir mentre
alhora
encara et falta experiència per afrontar negociacions. —Sí
Piter. Necessito saber que la meva germana està ben vigilada quan estiguem en Boris i jo
jo mateix li vaig dir que et demanés classes però no acceptarà que un subaltern li doni ordres i això és molt perillós. —Tens tota la raó
Sofia. Tenim comptats quants homes té i on els acostuma a distribuir. També hem posat sota vigilància el seu quarter general i els llocs on seria més fàcil abatre’l: restaurant
de vegades
bon treball Piter —va dir la Sofia—. Fes-la venir demà al matí que vull parlar-hi. Qualsevol informació que ens ajudi a completar l’informe Grigoriev serà de gran ajut. —Fes que en Sasha la vagi a buscar. La Sofia va donar un cop de puny a l’espatlla d’en Boris
que ja es veia immers en un nou conflicte. El senyor Ivanov havia acceptat seguir pagant el sou del seu difunt padrí
l’Alexei s’havia acostumat a visitar-la a ella i la petita Natasha un cop cada parell de setmanes. La dona no acabava de veure amb bons ulls el canvi de família però necessitava els diners i el suport que li venia dels Ivanov. En Boris havia fet arribar un cavall de fusta balanci per la Natasha quan aquesta va fer l’any però no s’havia acostat a veure-la. El mòbil va xiular i va veure una notificació avisant-lo que el vol havia aterrat. Va sortir del monovolum i va mirar cap a les portes. Encara va passar ben bé mitja hora abans que sortís el grup de gent que esperava. —Hola
Vassili? —He conduit cotxes amb el volant a la dreta. He conduit cotxes amb el volant a l’esquerra i
feia cara de ser més jove que ell i tot. —Doncs el truco. —Perquè? Per donar-li motius per fer-nos anar a veure’l immediatament? —En Vassili va fer que no amb el cap— Ja el trucaré jo un cop haguem sopat —Va tombar-se cap a la resta—. Teniu gana
que ara us portem vodka i zakuski per acompanyar. —El Grigori t’envia records. —El mes vinent me’ls donarà en persona que vaig a veure a la meva germana. —El faràs content. Van seure a les taules que els havien preparat i van estar menjant i bevent. L’Alexei patia i es mirava el mòbil cada poc
boss? A casa seva —Va escoltar un moment abans d’esclafir a riure—. No pateixi
com si fossin en un sopar familiar i no en un restaurant. Encara estaven escurant els plats de solyanka quan en Joan
que aquest va ser un dels primers negocis del clan Ivanov aquí. —Sí. Se’l vaig comprar a un coreà que tenia un restaurant xinès com a tapadora per la seva empresa d’importació de roba interior. Va ser dels primers a portar material lliure d’impostos —va deixar anar una rialla en dir ‘impostos’— a la zona. Normalment els xinesos el què muntaven era tallers de confecció il·legals amb compatriotes seus a les rodalies de l’àrea metropolitana però ell no hi tenia accés
la cuinera va aparèixer amb un cassola tapada amb una safata. —Has tingut sort que tenia borscht preparat d’ahir. Aquesta sopa és més bona d’un dia per l’altre. El proper cop avisa’m Sergei. —Si aquest barrut d’en Vassili m’hagués explicat que venia aquí abans de presentar-se davant del seu cap
ens hagués citat aquí directament. L’Alexei no es podia creure la falta de respecte d’en Vassili. Alguna cosa el devia haver traït perquè el seu cap se li va acostar per dir-li en to confident. —No has fet res malament
passa’m el pelmeni si no et fa res i no estàs massa cansat. —Algun dia
Vassili
com gaseles a punt de sortir corrents
hazme gozar —va dir amb veu ensucrada—. Rómpeme
lléname. No va fer-se pregar i va accelerar. El seu penis entrava i sortia ràpidament de l’anus ben lubricat. Quan va notar que s’escorria
va deixar-se caure endavant enfonsant la dona al matalàs i amagant la cara en el clatell ple de rinxols. Va convulsionar un parell de cops mentre es buidava. Es va deixar caure al seu costat del llit i la noia de seguida va prendre-li la polla i se la va sacsejar suaument
abonant el camp per les accions que havien dut als canvis de feia uns mesos. —Molt. I a la petita Marina també. En Joan va moure un cavall per blocar l'accés de la reina cap un dels seus flancs. —M’hagués agradat conèixer-la. —Estàs provant de fer-me posar trist? No aconseguiràs que abaixi la guàrdia
que s’estava assegut un parell de taules enllà
va descobrir que no tenia escapatòria. En Sergei havia desplegat les seves peces i ara li aniria fent escac fins a derrotar-lo. Va donar un copet al seu rei i el va fer caure. —Tu guanyes
Sergei. Música de violí sonava pels altaveus. En Piter no sabia qui tocava
jo baixo a trobar-me amb la tropa. —Va canta —va demanar en Boris—. És xicota teva o què? —No. La meva xicota —va començar a dir en Piter—... No. Alguns dels nois i jo anem sovint a sopar al restaurant i
la convidem a fer un beure amb nosaltres. Crec que en Sasha sí que té més que paraules amb ella. —Igualment
en part gràcies a les seves accions
a la seva vídua. Des que havia mort feia sis mesos
he conduit un helicòpter amb el volant al mig. —Els helicòpters es piloten
vestit amb xandall i unes esportives enormes
en Vassili li va dir que truqués. —Va —va dir-li—. Si t’has de quedar tranquil
Joan. Sempre has estat més bo que jo a les cartes. —Que va passar quan van —L’Alexei va dubtar—... haver de marxar? —El teu antic amo va aconseguir per quatre quartos un local encantador. Però va ser prou intel·ligent per deixar estar el personal. La Masha és l’ànima d’aquest negoci. Com si l’hagués convocat anomenant-la
senyor Ivanov
algun dia. En Vassili va aixecar el seu got de vodka i va brindar. —Pel Sergei Ivanov
tan pel gaudi dels clients com pel seu consum propi. Va picar la natja grossa i dura de la noia que
ajudant-lo a treure les darreres gotes d’esperma. En Nik va posar els braços darrera el cap i va deixar-se fer
oi? En Bernat havia mort perseguint al fill del difunt Tikhonov
Sergei —va dir en Joan—. Perquè et conec prou bé. En Sergei va moure el seu cavall per amenaçar el rei del seu amic. —Ai amic
per avarícia. No deixarem que torni a passar. En Joan va mirar-se el seu amic. Quan va tornar a mirar el tauler
ni quina era la peça però li feia pensar en la tardor i en prendre vodka assegut davant d’un foc de camp. En Boris estava movent el ratolí del seu portàtil buscant dades en un excel ple de caselles de tots colors que la Sofia anava assenyalant. Se sentia fora de lloc. Els seus dos superiors havien demanat que ell estigués present a la reunió però no sabia que devien voler d’ell
t’hauràs d’encarregar més sovint de cobrir les esquenes de la boss —va dir-li en Boris—. Jo hauré de dedicar-me a cobrir la Sofia i ajudar-la quan faci falta un parell extra d’ulls en una negociació. —No seria millor que tu acompanyessis la Nàdia —va respondre el noi—. Tu ets molt més bon guardaespatlles que jo. —No comencis Piter. No fa per a tu aquesta baixa autoestima. Estàs sobradament preparat per fer-te càrrec full time de la protecció de la Nàdia i
enfrontant qui sigui que se’ns posi al davant. En Piter encara se’n feia creus que l’haguessin fet partícip del secret de l’ascendència de la cap del clan. Molt pocs sabien que la Tikhonova no ho era pas filla d’en Tikhonov i que realment era germana de la Sofia Kovaleskaya. Potser sí que hauria de començar a acceptar que era un dels top de l’organització. —Doncs si m’he de fer responsable de la seguretat de la Nàdia vull deixar clar un problema que hi veig. —Sí? —va demanar en Boris. —Sí. La Nàdia està obsessionada amb protegir-se ella mateixa. Es veu preparada per l’acció real —Va fer un gest amb les mans per fer callar a en Boris—. Sí
Piter
per això et volia dir que no cal que pateixis. L’altre dia vaig tenir una xerrada amb ella i té clar quan i com ha de fer servir la seva arma. Sempre que es vegi en una situació de perill farà allò que qui estigui al càrrec li demani. —Ara el què hem d’aconseguir és que no es vegi mai en aquesta situació —va dir la Sofia. El tres van fer que sí amb el cap. —Com anem en el seguiment dels homes d’en Grigoriev? —Força bé
bordells i oficines. —Sobre els bordells —va dir en Piter—
da. Jo sóc en Vassili i aquesta gent són els meus companys. Mentre sopem ja farem les introduccions pertinents —Va fer un gest amb les mans—. Passa’m les claus d’aquest monstre
Kirill. —I et vas estimbar amb l’helicòpter
Vassili. —Saps anar a un restaurant que es diu Cançó dels Balcans? —No —va contestar l’Alexei estranyat. —Doncs es bona cosa que hagi descarregat els mapes d’aquesta zona i programat l’adreça abans de pujar a l’avió doncs. —El senyor Ivanov em va demanar que us vingués a recollir. —I et va dir que ens portessis a algun lloc? —No —va reconèixer l’Alexei— però vaig assumir que voldria que us presentéssiu davant d’ell de seguida que arribéssiu. —Veus? Això és el que va malament amb aquest jovent d’avui dia; assumiu massa coses. L’Alexei va mirar-se en Vassili de cua d’ull i va valorar informar-lo que no era pas gaire més jove. De fet
yes i sí va ressonar des dels seients de darrera. —Doncs anem a sopar. No van trigar gaire en arribar. Van sortir de la carretera abans d’arribar a Barcelona i van aparcar davant mateix del gual que hi havia al costat del restaurant i que semblava ser part del mateix. En Vassili li va llençar les claus a l’Alexei. —A la tornada aniré massa mamat com per conduir —va avisar-lo. L’interior del local estava guarnit amb quadres de paisatges que tan podien ser d’una part del món com d’una altra. Les taules amb estovalles de tela blanca
Masha. La dona va fer un gest i dos cambrers van començar a ajuntar taules per a tothom. —He preparat solyanka. —Carn o peix? —Tu què creus gamarús? —Vedella i salsitxes —va dir en Vassili fent un petó a la galta de la dona. —Seieu
preocupat per si el seu cap el trucava preguntant on eren. Un dels cops que tenia el telèfon a la mà
ara aviso la Masha. Quan un dels cambrers va tornar amb més menjar
l’Ivanov i un dels seus homes van acostar-se. Tothom es va aixecar però en Sergei va fer un gest amb les mans obertes convidant tothom a tornar a seure. Van deixar-los espai al costat d’en Vassili i l’Alexei. —Li explicava aquí al jovencell —va dir en Vassili fent un gest amb el polze cap a l’Alexei—
així que va decidir no fabricar i dedicar-se a importar roba ja cosida. Un visionari. Però un pèssim jugador de pòquer. —Encara recordo la partida
no sé que hauria passat. —Que tu hauries guanyat el local
ja t’hagués avisat. —Perdoni
però un cap com cal
boss
Res a Perdre 2
Exclusiva
catalunya
nor
nord
català
capcir
llengua
programadors
wwdc19
apple
Informe Transparència
Poemaris
Llibre d'artista
llibres poema
Poemes
Llibres d'artista
comunicación
comunicación
educación
Masclisme
Realisme
#poeta
#podcast
#poesia
festival
Idioma
Qualsevol
Català
Castellano
English
Per data
Qualsevol
Aquesta setmana
Setmana passada
Mes actual
Mes passat
Darrers 3 mesos
Neteja filtres
Mostrar
3 resultats
Activisme i Comunitat
Artesania
Arts escèniques
Arts visuals
Àudiovisual
Ciència i Tecnologia
Cultura popular
Educació
Gastronomia
Jocs i Videojocs
Lletres
Música
Camí al cim
David Castells
Abc
Descobrint Tenerife (1)
Mil Paraules 📷🖊️
× 10
Existeixen els gegants dorments?
Josep Giribet
× 1
Estem en
fase Beta
. Si tens qualsevol incidència, escriu-nos a
info@aixeta.cat
×
Entra a l'Aixeta
Has oblidat la contrasenya?
No ets usuari
de l'Aixeta?
Registra't
